Hi ha elements a
considerar que donarien cabuda a bona part de
les respostes que es podrien donar:
-
Por al desconegut, a la reacció de l’altre, a
no ser capaços de regular adequadament les nostres emocions,.... I llavors es creu, equivocadament, que la manera d’afrontar allò que
incomoda és evitar-ho, no veient la conveniència d’apostar per
una opció com aquesta.
-
No ser prou conscients de lo deficitaris que
arribem a ser a l’hora de comunicar-nos. I, així, no ens imaginem
assumint un rol actiu aportant alternatives com resposta a la situació viscuda; unes alternatives que, en el context
habitual, poden arribar a ser titllades d’utòpiques.
-
Ens costa acceptar que no aconseguir el compliment
de totes les nostres expectatives no és sinònim d’un escenari
menys favorable pels nostres interessos. Cedir, en algun moment, no
és sinònim de derrota.
-
Creure que els altres haurien de pensar com
nosaltres; i, al no fer-ho, assumir que estan equivocats. No tenim
present que si bé el temps passa per tots per igual, no obstant, no
passa igual en tots; per tan, las conclusions vitals a les que arriba
cadascú rarament seran coincidents.
-
No saber posar a ratlla un ego que intentarà
convèncer-nos que no val la pena intentar donar una resposta
diferent a les conseqüències del conflicte.
