CONCEPTES


Trastorns del llenguatge

Afàsia

Es la pèrdua o disminució del llenguatge prèviament adquirit a conseqüència d’una lesió cerebral. Les dimensions del llenguatge afectades depenen de la gravetat i localització de la lesió quedant-ne compromeses tant les parts comprensiva i expressiva com, en gran mesura, el nivell comunicatiu del subjecte.

La simptomatologia és diversa i hi poden estar associades alteracions en altres funcions cognitives.

La rehabilitació en aquest camp pretén la recuperació total o parcial de les funcions afectades mitjançant una exploració exhaustiva que permetrà, d’una banda, l’anàlisi i descripció dels dèficits presentats i de les funcions lingüístiques encara preservades i, de l’altra, l’elaboració d’una intervenció logopèdica individualitzada.

Estimulació del llenguatge

Conjunt d’actuacions dirigides a aquells nens que presenten dificultats del llenguatge en la primera infància.

Es treballa la realització progressiva de les funcions lingüístiques per facilitar el procés d’adquisició del llenguatge reforçant tots els seus aspectes. Així doncs, la detecció precoç i la intervenció primerenca seran factors determinants en l’evolució de tot el procés.


Trastorns de la comunicació

Habilitats socials

Dirigit a nens que presenten trastorn de la comunicació amb dificultats pragmàtiques i d’ús del llenguatge (trastorn semàntic-pragmàtic, trastorn d’espectre autista, síndrome d’Asperger).

Es treballen estratègies conversacionals per afavorir l’ubicació social i l’empatia.

El treball en grup permet la dramatització d’històries i situacions i la posta en comú de les pròpies reflexions incitant al diàleg i la flexibilitat de pensament.


Disfuncions orofacials

Teràpia miofuncional

Les alteracions en el desenvolupament de les funcions de respiració, succió, masticació i deglució poden tenir incidència en la formació dentària i, per tant, en l’articulació del llenguatge.

El tractament d’aquestes disfuncions es realitza en el Centre però mantenint una estreta coordinació amb odontòlegs i/o otorinolaringòlegs.


Trastorns d'aprenentatge

Dislèxia

La dislèxia és el trastorn d'aprenentatge més freqüent i es defineix com la dificultat específica per a la lectura encara que pot afectar a altres àrees d'aprenentatge com l'escriptura o el càlcul.

L'objectiu del treball pedagògic és aconseguir una lectura eficaç reelaborant el procés lectoescriptor des d'un enfoc multisensorial. El treball de consciència fonològica i atenció auditiva són aspectes essencials d'aquest tractament.

Paral·lelament es realitza assessorament a mestres i tutors sobre les adequacions metodològiques i/o avaluatives necessàries pera cada nen dislèctic que dependran, en gran mesura,  de les circumstàncies personals i de l'etapa escolar en la que es trobi.

La motivació per l'aprenentatge i la igualtat d'oportunitats són aspectes bàsics en el plantejament de la reeducació pedagògica.

Tècniques d'estudi

Els objectius que es plantegen en l’aprenentatge de les tècniques d’estudi són: l’organització del propi aprenentatge, la planificació i el control eficaç del temps, la consciència de les pròpies necessitats i dels procesos d’aprenentatge, i l’habilitat per superar els obstacles amb la finalitat d’aprendre amb èxit.

Es realitza un treball individual que és el resultat dels acords entre el reeducador i l’alumne per tal que aquest últim vagi adquirint responsabilitat i autonomia sobre el propi procés d’aprenentatge i en la presa de decisions sobre el seu futur acadèmic.