Ignorar la mediació, un alt cost per la vida


Una infermera australiana va realitzar un estudi amb malalts terminals als qui, com part de la teràpia, els preguntava el que lamentaven a les seves vides i què farien diferent si tinguessin una segona oportunitat. Em va impactar comprovar que un dels cinc penediments més habituals era el de no haver tingut el coratge d'expressar els seus sentiments ni de dir sincerament el que pensaven.

Aquesta infermera pensa que molts dels seus pacients moribunds haurien suprimit els seus vertaders sentiments i no haurien parlat francament quan ho havien hagut de fer, perquè volien mantenir la pau amb els demès.

 La majoria d’ells haurien optat por no enfrontar-se a situacions i persones difícils, malgrat els haguessin fet mal. Així, al suprimir la seva ira, haurien acumulat una gran quantitat d’amargor i ressentiment que hauria afectat la seva salut i els hauria paralitzat emocionalment impedint que assolissin el seu veritable potencial.

Cada cop som més els qui pensem que per evitar aquest tipus de penediment és important entendre que la honestedat i la confrontació són una part necessària de les relacions saludables. I que quan la confrontació és amable, honesta i constructiva, ajuda a aprofundir el respecte mutu i la comprensió, portant la relació a un nivell més saludable.

La mediació ofereix una magnífica oportunitat per evitar que la confrontació acabi en divisió, per evitar arribar als nostres darrers dies amb excessius temes pendents. No ho ignorem.